Viatge al mar
T’envaeix la profunditat. La mar agitada repicant contra les roques. Nedes endins, ben endins, i al fons, a la negror de les profundes capes submarines, rodejades de grans rocs i de coralls, algues i peixos. Sempre t’havia fet molta por, però ara que hi ets resulta que només has de nedar, i els peixos que temps enrere semblava que et perseguissin, només neden al teu costat, i et converteixes, sense adonar-te, en el que ja erets, com qualsevol altre animal marí. T’envaïa l’ofec però un dia vas decidir llençar-t’hi i conèixer el mar per dins. Et vas entregar a l’aigua, vas fer el mort i no vas mirar als costats, ulls clucs i bressolada de la mare. Primer va costar, les esgarrifances que qualsevol cosa se t’acostés per sota i et toqués, o imaginar-te flotant sense veure terra, o veure’t topant contra un gran roc, o que caigués alguna cosa del cel. Però al cap d’una estona, el malestar es va convertir en calma, i el mar et movia suaument, sense que tu haguessis de fe...